Filà Ligeros

Si per primera vegada entres en contacte amb la festa dels Moros i Cristians d'Alcoi, des d'estes línies volem donar-te unes pinzellades del com i el perquè de "La Festa" en general i de la nostra Filà en particular.

 

 

A l'abril se celebren les festes de Moros i cristians d'Alcoi, en honor a Sant Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional.

Tenen el seu origen en la versió mítica de la Batalla d'Alcoi produïda en 1276 a les portes de la ciutat i que hauria enfrontat als habitants d'Alcoi amb les tropes del cabdill musulmà Al-Azraq. Conta la tradició que en el moment clau de la batalla va aparéixer la figura de Sant Jordi a lloms d'un cavall sobre les muralles de la ciutat i que la seua figura va decidir el resultat de la Batalla.

 

 

El primer document que ens parla d'estes festes data de 1.672 per part del cronista Carbonell en la seua Cèlebre Centúria, en la que parla de les celebracions en honor a Sant Jordi i per l'expulsió dels musulmans, narrant l'aparició de dos companyies participants en les celebracions, una de Moros-Christianos i una altra de Cathólicos-Christianos.

 

 

A partir del segle XIX la Festa començarà a tindre una participació més popular de forma paral·lela al pioner procés industrialitzador de la ciutat, i apareixen nuclis diferenciats en el si de les dos companyies originals, els quals es coneixeran com "filaes"; i adoptaran diversos noms i vestimentes per a diferenciar-se uns d'altres, que constituïxen l'origen de les vint-i-huit Filaes actuals.  El 12 de maig de 1839 apareix la primera reglamentació festera del que més tard seria l'Associació de Sant Jordi.

Les festes normalment se celebren els dies 21, 22, 23 i 24 d'abril excepte coincidències amb la Setmana Santa i són organitzades per l'Associació de Sant Jordi que aglutina a les vint-i-huit "filaes" agrupades en dos bans.

 

 

Tots els anys cada un dels bans està representat per un Capità i un Alferes. La Filà que ostente un any l'Alferecía, ostentarà la Capitania l'any següent. Estos càrrecs són rotatius entre les 14 filaes de cada ban, de manera que després d'ostentar el càrrec de Capità, una filà haurà d'esperar 13 anys més per a poder disposar del càrrec d'Alferes. 13 anys pareixen molts, i ho són, per això després de 7 anys d'espera hi ha un càrrec que es denomina "d`en Mig", amb el que la filà pot traure al carrer una esquadra especial. La persona que ostente el càrrec de Capità o Alferes la decidix la Filà que tindrà el càrrec.

Hi ha alguns termes que has de conéixer per a entendre la resta de seccions d'esta web sense perdre't.

• Filà: Terme que es dóna a cada una de les 28 agrupacions, 14 mores i 14 cristianes, que engloben a tots els festers participants en les Festes de la nostra ciutat (en altres pobles reben el nom de Comparses) . El terme Filà també s'empra a Alcoi per a denominar al local o seu social de la mateixa (en altres poblacions es denominen Cabiles) . Ací simplement diem "me vaig a la Filà".

 

• Glòria Major: A Alcoi el Diumenge de Resurrecció és sobretot el diumenge de Glòria, ja que ens porta el pregó de les Festes de Moros i Cristians: La Gloria Major. Es tracta d'un acte senzill però molt esperat, en el que un Fester de cada una de les Filaes es vist amb el trage del seu Filà i forma junt amb la resta de festers del seu ban (moro o cristià) pel centre de la ciutat. És la primera vegada que els dissenys oficials i les marxes ixen al carrer l'any en curs i la gent s'amuntona en tots els trams del recorregut per a disfrutar-los.

 

• Esquadra: És el terme empleat per a identificar els 11 festers o 12 si hi ha cap batedor a cavall, que desfilen bé amb el disseny o trage de la pròpia Filà o bé amb un disseny especial (Esquadra especial o de negres) que pot lluir-se només en el cas d'ostentar càrrecs especials (Capità, Alferes o Mig) o amb motiu de celebracions extraordinàries com per exemple el centenari d'una Filà.

 

• Alardo: Durant el tercer dia de la Trilogia, té lloc una batalla d'arcabusseria que rememora la que va enfrontar als habitants d'Alcoi amb les tropes del Cabdill musulmà Al-Azraq.

 

En este aspecte, ja en 1552 s'organitza un concurs d'arcabusseria de les milícies alcoianes urbanes conegudes com "soldadesca", que s'organitzaven des del segle XVI en diverses poblacions per a socórrer a les localitats costaneres, contínuament afectades pels atacs de pirates barbarescos.

 

Alcoi era plaça d'armes d'una d'estes milícies, i la soldadesca de tant en tant organitzava concursos i exercicis de tir (primer amb ballestes i després amb arcabussos) en dates assenyalades, amb l'objectiu de mantindre's entrenats, alhora que participaven en diversos actes per a donar-los major realç, com les processons que, amb el temps i les lògiques variants, originarà l'Alardo.