CRONOLOGIA HISTORICA
El dia 6 de maig de 1873, en l'Assemblea d'Associació, Sr. Miguel López Bernabeu inscriu a la Filà Ligeros en les actes de l'Associació de Sant Jordi com Filà Ligeros. Ací comença aquesta llarga i bonica història.
Malauradament, en 1874 la Filà no figura en les actes de l'Associació, suposem que per la situació social crítica que travessava en aquells dies la ciutat i que van posar fi a la vida de l'Alcalde Sr. Agustín Albors en els greus fets revolucionaris, coneguts hui com El Petroli.
En les Festes del VI centenari del Patronatge de Sant Jordi de 1876, la Filà no va participar, però en la Junta de Maig de l'Associació torna a figurar Miguel López Bernabeu, encara que damunt d'aquest nom apareix una ratlla anul·lant aquesta inscripció. Això significa que encara que la Filà no va participar en la Trilogia sí que tenia vida com a entitat Festera.
Comparses participants en les Festes del VI Centenari en 1876
En 1877, concretament el 12 de maig, torna a ser admesa en les actes de l'Associació i a donar els primers senyals de vida en el món Fester.
Tot es desenvolupa amb normalitat i la Filà participa en els anys 1878 i 1879 tant que segons publica el periòdic El Correu d'Alcoi "crida l'atenció una comparsa amb pantalons amb fons carmesí a ratlles negres, molt de grat del públic”. Està més que clar que es tractava dels Ligeros. Passen les Festes i novament desapareix fins a l'any 1888. No hi ha constància en actes entre els anys 1888 i 1894 ja que aquestes van desaparéixer.
Sr. Antonio Monllor, el dia 6 de maig 1894, presenta a l'Assemblea un nou disseny per a la Cavalleria Ligera. Difícils van ser els primers anys de vida de l'entitat, però per tercera vegada Miguel López Bernabeu presenta el mateix disseny, obra de Francisco Jordá i amb la mateixa denominació, Ligeros.
A mitjan primera dècada del segle XX, concretament en 1906, va haver-hi canvis en indumentària Ligera. Es baixa els pantalons fins als turmells, s'utilitza un turbant “estile *formaget” amb vanitosa ploma i desapareix la capa, que és substituïda per una manta de color verd.
Els primers reptes per a la Filà seran l'Alferecía de 1907 i la Capitania de 1908. Sr. Francisco Payá Bernabeu va ser qui va representar molt dignament el càrrec. En 1919 i 1920 Don José Domínguez Mayor conegut com “El *Sarguero”, va representar a la Filà en els càrrecs d'Alferes i Capità. També va ser Primer Tro de l'època. Un personatge “*Molt Fester” donades les responsabilitats que tenia.
En 1927 Rigoberto Guarinos presenta un disseny per a la Filà, amb canvis significatius i que és com ho coneixem actualment, conservant els característics pantalons granats amb ratlles negres. Ja en la República, Sr. Rafael Pla Molina representa el càrrec d'Alferes en 1931 i, seguint el costum de la Filà, assumeix satisfactòriament el de Capità l'any següent 1932.
Després de la guerra civil Espanyola es tornen a celebrar les Festes en honor a Sant Jordi. Don Antonio Boronat Terol va ser qui exercisc el càrrec de Capità en aquell difícil any per a la ciutadania Espanyola de 1940.
En la dècada dels 40 hi havia un grup de gent molt rica per a l'època, amb un alt nivell adquisitiu i de la qual els seus individus pertanyien a diverses institucions Festeres formant la penya “La Vària”. Aquestes persones sufragaven les despeses de la Filà a canvi de formar ells sempre en l'Esquadra en l'Entrada. Ricardo Badía era el Pimer Tro de llavors i membre d'aquesta Peña.
Don Félix Esteve Satorre com a Alferes i Don Carlos Blanes Llorens com a Capità, van ser els que van representar els càrrecs en els anys 1952 i 1953 en una època molt difícil, on els recursos econòmics eren mínims. No obstant això, el seu entusiasme i l'amor a Sant Jordi van fer que el seu projecte tirara avant.
Temps durs i difícils per a la Filà. Eren tan pocs els individus de l'entitat que sempre formaven en l'Esquadra els mateixos a canvi de pagar 250 pessetes a més de la Fulla. Uns pocs anys després s'incorporara persones com els germans Bordera, Javier Vilaplana, José Giner ,els germans Pamplona, Guzmán Egea, Miguel Doménech, Vicente Carchano, Emilio Antolí, Fernando Catalá o Julian Riaza servint com a revulsiu per a donar aires nous a la Filà.
Sr. Luis José Nadal, persona que va treballar incansablement per a la institució, va tindre la responsabilitat de Primer Tro durant 18 anys. En la seua època els Ligeros van passar moltes vicissituds buscant local social. Va ser una persona amb moltes idees per a la Festa, implantant-se algunes d'elles com la de partir el recorregut de l'Alardo entre els dos Capitans i els dos Alferes.
Filà de mesures estretes, Filà de baixos recursos, però amb molta il·lusió. En Sr. Javier Vilaplana Llorens va recaure la responsabilitat de realitzar el càrrec d'Alferes en 1965. L'Esquadra de Negres que acompanye a l'Alferes va ser molt a l'estil de l'època. No s'ho va pensar dues vegades i Javier Vilaplana represente la figura del cabdill Al-Azrak l'any 1966. Plomes al vent, empunyant una espasa i amb la capa desplegada sobre blanc corser. Una vesprada en què el sol va eixir i va abraçar als Ligeros. Una preciosa Esquadra de Negres molt alcoiana amb bombacho groc, faixa de lleopard i un impactant turbant que cada esquadrer portava de diferent color.
En 1972 la primera Esquadra d’en Mig, guanyadora del primer premi que va atorgar l'Associació de Sant Jordi a la millor Esquadra d'Esclaus. La marxa El Kabila” i una fina pluja acompanye en tot el recorregut. Un vestit en blanc amb un turbant trenque altíssim amb un vistós plomatge maquillatge i cota malla en negre molt ben combinat.
Un any molt assenyalat és el del 1973, ja que es va celebrar el primer Centenari de la Filà, on aquesta va mostrar una impressionant parenceria de força, traient al carrer una Esquadra amb el Primer disseny de la Fila i una altra Esquadra espectacular en tons blaus amb banyes i una impactant arpa com a escut, molt nova per als anys que corrien. Per a tancar el festeig la doble Esquadra de la Filà. Com a nota curiosa, l'Associació de Sant Jordi va estar a punt d'amonestar a la Filà per desfilar amb tres bandes de música sense ser Filà de càrrec, perquè deien que allargàvem la desfilada i la duració de l'Entrada, una cosa impensable actualment.
En 1976, VII Centenari de Patronatge de Sant Jordi, l'Associació de Sant Jordi organitza una Glòria Centenària, en la qual dos festers per cada Filà vestits un amb el vestit d'alguna Filà desapareguda i un altre amb el disseny més antic de la seues respectives Filaes. Pels nostres, Juan Bordera Llorens va representar a la desapareguda Filà Rifeños i Jorge Gisbert Silvestre va lluir el disseny més antic dels Logeros. També la nostra Filà va tindre l'honor de representar al xiquet “Sant Jordiet” en la persona de Pedro Luis Riaza Llinares.
Si desitja llegir més sobre la Glòria Centenària prema ací.
Juan Bordera Llorens “seriot i plantat”. El seu enorme amor per la Filà li va portar a realitzar diversos càrrecs. El primer va ser com a Alferes en 1978. Va desfilar a peu amb un vestit amb els colors més identificatius de la Filà i un elegantíssim turbant. Va ser acompanyat per la banda de xirimiteros d'Onil. Combinació en negre, roig i blanc per a l'Esquadra Especial de l'Alferes, amb un molt impactant disseny de Paco Aznar.
Seguint la tradició de la Filà Juan Bordera, Capitá 1979!. Capa blanca, túnica de color granató, amb llistes negres com el color pantalons de la Filà. Disseny molt fi que li realitzà l'artista alcoià Paco Aznar. El Director de la banda La Paz de Beneixama Pedro Joaquín Francés, li va dedicar el pasdoble “Alferes i Capitá” que el va acompanyar durant el trajecte de l'Entrada. L'esperada Esquadra del Capità amb capa i turbant en roig, pantalons en blanc i cuirassa en metall daurat amb detalls en color blau. Va ser obra de Luis Solbes.
En 1983, per malaltia del titular en el càrrec, li va correspondre en honor de representar la figura de Mossèn Torregrosa al Fester Ligero Emilio Torregrosa Pérez, descendent de la família lleidetana dels Torregrosa, que van colonitzar les terres d'Alcoi durant el regnat de Jaume I. Es dona la circumstància que en aqueix mateix any li corresponien els actes de Diana i Esquadra amb la Filà, malgrat la qual cosa no va renunciar a dur a terme cap d'ells. Emilio Torregrosa va ser Primer Tro de la Filà l'any fester de 1984/85.
Passen uns anys i arribem a 1985. En la Filà es torna a respirar la il·lusió. L'esperada Esquadra d’en Mig. Combinació en negre, blanc amb bombacho granató, color identificatiu de la Filà. Maquillatge negre que cap a ressaltar un preciós turbant blanc acabat amb un preciós detall en metall daurat. Els esquadrers van tornar a confiar en Luis Solbes Payá.
L'any 1987 els Ligeros vam ser l'entitat encarregada d'acompanyar a S. M. el Rei Melcior i al Patge Real, que van triar a José Doménech i Enrique Aura com els seus ajudants més distingits.
A l'abril de 1989, sent Primer Tro Luis José Carbonell, la Filà es trasllada des de la seua anterior seu al carrer de San Francisco a l'amplíssim local del qual gaudim en l'actualitat al carrer La Riba.
José Moiña va ser l'encarregat de dur a terme l'enorme il·lusió de Francisco Canovas Bernabeu, que va dur a terme el càrrec d'Alferes en 1992. Disseny en blanc, amb cuirassa en metall daurat. Va entrar a Alcoi amb una enorme carrossa, secundat pels seus Emirs i el seu Rodella. Cal destacar que el compositor Rafael Mullor Grau li va compondre la peça “Alferes Ligero 1992″. De la part anterior de la carrossa s'alçava una comporta d'on eixien unes Huríes que realitzaven unes coreografies que van entusiasmar al públic assistent.
Compacta desfilada el que van protagonitzar els Ligeros, que va finalitzar el seu projecte amb una espectacular Esquadra d'Esclaus per a la qual el seu dissenyador, Jordi Selles, va tindre en compte la falta de llum natural. Combinació de plomes amb molt de colorit Ligero i espectacular maquillatge. La mescla va ser perfecta i una llarga ovació els acompanye durant tot el recorregut.
Juan Bordera Llorens, torna a ser amo i senyor de les tropes mahometanes en 1993. Aquesta vegada va desfilar sobre una carrossa acompanyat de la seua Rodella i el seu guàrdia personal va desfilar a cavall. Qui crec va dissenyar i la posada en escena va tornar a ser un gran amic, Paco Aznar. Amazones i belles danses en una ostentació senyorial van ser protagonistes de la desfilada. El colofó va ser una Esquadra de Negres molt guerrera, amb un vistós casc i un escut amb forma de cap de lleó. El dissenyador no podia ser altre que Alejandro Soler, tota una garantia d'èxit. *Els Negres van posar el fermall d'or a una fabulosa vesprada.
L'any 1998 la Filà celebra la seua CXXV aniversari amb un escut commemoratiu que obri la desfilada en l'Entrada custodiat per dos Festers amb el vestit antic i altres dos amb l'actual. Aquesta xicoteta manifestació va ser el que se'ns va autoritzar per part de l'Associació de Sant Jordi, a pesar que es va demanar una Esquadra Especial commemorativa.
En 1999 moltes ganes, il·lusió i obstinació van posar els triats per a exercir l'Esquadra d’en Mig. El disseny triat per les seues components obra d'Alejandro Soler, era una combinació entre tribal i guerrera amb impactant maquillatge. Acompanyats per la marxa “El President” van fer gaudir als espectadors.
Des de la primavera de 2005 les Festes d'Alcoi guanyen, si cap, en color i alegria amb la participació de les nostres xiques. La Filà va aprovar al novembre de 2004 la participació d'elles en els diferents actes, vestides amb un disseny que en aquell temps va dissenyar Alejandro Soler basant-se en els colors més representatius de la Filà.
Ja en el segle XXI en la Filà s'albira de nou la il·lusió. El Fester Vicente Antonio Cortés presenta la seua candidatura per a Alferes del 2006 al Primer Tro Rafael Aracil. Un any previ ple d'emocions i d'activitats culturals. Un impressionant xàfec va rebre la vesprada del 22 d'abril a les tropes d'Al-Azrak, però sense deslluir gens tan magna desfilada. I la Filà trau al carrer el treball realitzat durant molts mesos. L'Alferes i el seu Rodella van baixar en arropit sobre un palanquí portat a coll per 50 portadors, al so del “Moro del Zinc”. Els seus Cavallers van desfilar uns sobre uns magnífics dromedaris i uns altres sobre una gran carrossa.
El públic va suportar estoicament el temporal fins a la fi de la magnífica ostentació. La marxa *Aligeaba Spiros” va espentar a una Esquadra de Negres amb gran sabor Ligero. El seu dissenyador va ser Pablo Miro.
El 1r d'octubre de 2006, com a part de les celebracions del 750 aniversari de la Carta Pobla atorgada a Alcoi l'any 1256 i promoguda per l'Ajuntament i l'Associació de Sant Jordi se celebra una Glòria Històrica, amb vestits de Filaes ja desaparegudes, sent nostre Gloriero Guzmán Egea Beneito, representant a la desapareguda Filà dels Hússars.
En 2007 i per ostentar aqueix any la Capitania la nostra Filà, un grup de Ligeros es van oferir per a representar les figures dels Heralds en la Glòria, acte que van dur a terme amb alegria i dignitat.
Si desitja llegir més sobre els Heralds, prema ací.
En la retina dels Ligeros es podien veure fins i tot les vivències de l'Alferecía, quan la Filà s'enfronta a un altre gran repte, la Capitania 2007. Aquell dia brillava el sol, com també va brillar amb llum pròpia el Capità Rafael Jiménez, eixint d'un oasi amb els moviments d'una palmera humana en el ballet de Virginia Bolufer.
Sempre va estar acompanyat pels seus companys i amics com a Emirs, uns a camell, uns altres sobre una plataforma i una completíssima ostentació dissenyada per Ismael Llorens.
L'espectacular Esquadra d'Esclaus, de l'any 2007, presentaven un disseny molt nou i arriscat de Jordi Sellés. Anaven vestits amb un vestit amb el qual els seus components donaven autentique por, ja que portaven tot el cos maquillat, fins i tot el cap, que la majoria es van rapar per a l'ocasió.
“Abenserraig” va ser la peça triada per a tan gran moment. La posada en escena en general va ser sensacional. Quan el guió de la Filà va arribar al final del recorregut l'Esquadra d'Esclaus encara no havia començat a desfilar, la qual cosa ens dona una idea de l'enorme creativitat, capacitat i esforç dels Ligeros.
Novament, però ja en 2010, la nostra Filà va tindre l'honor de ser triada per a acompanyar a una de SS. MM. En aquesta ocasió les persones més pròximes al Rei Baltasar van ser Miguel José Jordá Soler i Jordi Albors Juan.
Ja en 2013, la nostra Filà va tornar a afrontar amb gran èxit una nova Esquadra d’en Mig. Els nostres Esquadrers van triar un magnífic disseny de Jordi Sellés que va impactar al públic i va omplir d'aplaudiments el seu recorregut. El disseny representa a un guerrer africà abillat amb la seua vestimenta més agressiva i colorista. Van ser acompanyats pels seues “Esquadreres” i per la Banda d’Ontinyent, sent dues les marxes triades: l'oficial "Ben Al-Sahagui" del contestà Paco Valor i “Iel-les” de Saül Gómez, natural d'Ontinyent”.
