Precedit pels seus Emirs i damunt d'una carrossa, que representa un fèrtil oasi, es troba el Capità dels Moros. Lluïa un vestit dissenyat per l'escultor alcoià Ismael Llorens Vilaplana, vestia teles nobles de color beix clar, evocant les arenes del desert, l'interior de les boques mangues eren de color salmó suau, en el turbant, també en color beix, lluïa un elm daurat. El vestit estava rematat per una capa de color marró brodada en fil d'or. En el centre, travessant la faixa, lluïa una gran daga granadina. (Pres de la Revista del Capità 2007).

    

 

Uns guerrers africans que, als sons de tambors i percussió, imitaven una dansa guerrera al més pur estil africà, obrien el pas a l'Alferes, que era baixat sobre els muscles de 40 portadors que anaven balancejant-se als sons de la marxa mora “El Moro del Sinc” de Rafael Giner. L'Alferes lluïa un preciós vestit dissenyat per Alejandro Soler, una espectacular túnica amb fons negre grisenc amb un fi fil daurat que, amb el contrast de la capa roja, donaven a entendre els colors bàsics de la nostra Filà, el roig fort i el negre dels pantalons i una impressionant pitrera de metall.

 

 

La guàrdia personal del Capità, formada per dotze Emirs sobre cavalls, és seguida per para-sols, cremadors aromàtics, el banderer del Capità, un grup de mores i un dosser. Aquesta introducció emmarca la presència de Juan Bordera Llorens, que va dempeus sobre una carrossa, en la qual destaquen uns ocells exòtics dins d'unes gàbies. El currículum fester del Capità reafirma la condició del personatge, que rep contínues mostres d'afecte i d'admiració d'un públic plenament imbuït en l'ambient de la vesprada.

 

 

Tota l'ostentació és obra de José Moíña. El compositor Alcoià Rafael Mullor Grau va compondre per a l'ocasió Alferes Ligero 1992, que va servir perquè unes belles ballarines isqueren de dins de la  carrossa  i realitzaren  unes boniques coreografies sobre la marxa. En la part superior de la mateixa estava Francisco Cánovas Bernabéu l'elegit per al càrrec. El disseny del seu vestit amb abundància de metalls, sobre túnica blanca. Escortat pels seus cavallers que lluïen luxoses espindargues. La favorita del mandatari desfila sobre una plataforma, amb túnica blanca i turbant negre. La seua bellesa i simpatia va fer arrancar del públic moltíssims aplaudiments.

 

 

El Capità i el seu “rodella” llueixen un vestit poques vegades, ben be es podria dir que mai, vist. Un vestit talar roig amb brodats d'or i motius geomètrics, turbant de manera bulbosa de poderós atractiu. Saluda solemne, mentre li volten sons de gralles, atabals i sonalls. El capità dels Ligeros no solament està a l'altura de les circumstàncies sinó que supera el que d'ell i de la Filà es podia esperar. Una carrossa amb moros nobles i una altra amb un camell figurat en ple desert, a la vora d'un oasi. (Pres de la Revista de Festes de 1980).

 

 

A les huit menys tres minuts de la vesprada l'Alferes moro arriba a la plaça d'Espanya. És Juan Bordera, visiblement emocionat, que marxa a peu acompanyat del seu fill i “rodella”, portant el seu cavall de cavalcada i combat darrere. El vestit és esplèndid, original, de gran efecte tant per les peces com per la qualitat i els tons de les teles emprades, la qual cosa unit a l'altura del personatge, li dona un caràcter eminentment superb. Porta una escorta de xirimiteres, les seues favorites. Una carrossa amb els cavalls de l'emblemàtica de la Filà, quallada, a més, de minarets nassarites. (Pres de la Revista de Festes de 1979).

 

 

 

 

L'estrena d'una nova enramada i un dia esplèndid van acompanyar al nostre Capità. Túnica negra, turbant en roig i blanc amb plomes al vent i a lloms d'un blanc corser. Boniques carrosses amb els símbols més identificatius de la Filà.

 

 

 

 

En aquell any de 1965 la fila va decidir que el jove Javier Vilaplana fora l'Alferes, que va realitzar la seua entrada triomfal als carrers d'Alcoi a cavall. Dues precioses carrosses van ser el més destacat de l'entrada.

 

 

 

 

L'espurna i l'enginy van tornar fer gala en la capitania dels nostres. Vestit senyorial d'enorme vistositat, una fina pluja va acompanyar als lleugers en la vesprada d'abril. Una esquadra amb autèntic sabor africà va tancar la parada del Capità.

 

 

 

 

Una fina però copiosa pluja va impedir que l'Alferes, que va arribar a iniciar l'eixida com així mateix la seua Esquadra de Negres, pogueren continuar la desfilada, havent de retirar-se als pocs moments. (Pres de la Revista de Festes de 1953)

 

 

 

 

Encara que nostra Filà no va poder ostentar el càrrec d'Alferes en 1939, per la Guerra Civil, si va haver-hi un Capità moro pels Ligeros en 1940. Antonio Boronat va desfilar a cavall amb pausada cadència oriental, rica en sedes i colorits, on brillen les mitges llunes en les banderes musulmanes.

 

 

 

 

Com era tradició en nostra Filà, qui exercia el càrrec d'Alferes a l'any següent protagonitzava el de Capità. Amb breus canvis sobre el disseny original de l'Alferecia, Rafael Pla es va lluir a lloms d'un preciós corser. Sumptuositat oriental, verdes banderes i belles arcades que simulaven minarets.

 

 

 

 

 

La Filà va posar el colofó a una magnífica Entrada de Moros amb l'AlferecIa representada per Sr. José Pla, vestit amb un vestit fi i exquisit

 

 

 

 

 

En aquella vesprada d'abril la Filà Ligeros va obrir l'Entrada Mora amb "El Sarguero” al capdavant de l'exèrcit de la mitja lluna.

 

 

 

 

 

"El Sargero" de malnom, José va ser un fester amb molt d'amor a la Festa, ja que a part de protagonitzar el càrrec d'Alferes va ser Primer Trò de la Filà.

 

 

 

 

Va tindre el privilegi de representar als Ligeros dos anys consecutius.  Per aquells temps en els dissenys hi havia molt pocs canvis entre el vestit de l'Alferes i el del Capità per falta de recursos econòmics.